de Als ich angefangen habe zu studieren, war ich, wie die meisten meiner Kommilitoninnen und die wenigen Kommilitonen übrigens auch, tief und fest davon überzeugt, dass ich eines Tages einen Roman nach dem anderen übersetzen würde. Tolle, hochwertige Romane, versteht sich, die man sonst auch so hätte lesen wollen. Dass man leider vom Literaturübersetzen allein kaum leben kann, erschien uns damals eher nebensächlich.
Wenn ich jetzt zurückblicke, finde ich es schon faszinierend, wie unterschiedlich unsere Werdegänge dann doch verlaufen sind. Die wenigsten von uns sind dann tatsächlich Literaturübersetzer geworden. Viele haben sich für eines der „klassischen“ Fachgebiete entschieden, d. h. für Jura, Medizin oder Technik. Andere fanden heraus, dass das Übersetzen ihnen doch nicht liegt, und haben andere Wege eingeschlagen – vom Englischunterricht bis zur Fremdsprachenkorrespondenz, von der Krankengymnastik bis zur Naturheilkunde, die Palette ist sehr breit. Ein Kommilitone von mir hat sich einen Jugendtraum erfüllt und übersetzt heutzutage hochbegehrte Comics. Eine gute Freundin von mir hat neben dem Übersetzen angefangen, einen kleinen Blog zu schreiben, und mittlerweile hat sie mehrere literarische Werke veröffentlicht.
Ich bin eher durch Zufall in die Welt der audiovisuellen Medien hineingerutscht. Die ersten Spielfilme, die ich übersetzt habe, waren absolute Low-Budget-Filme und einfach grottenschlecht. Trotzdem konnte ich dabei meiner Kreativität freien Lauf lassen, was ich sehr genossen habe. Mit der Zeit wurde ich immer besser und die Aufträge anspruchsvoller. Über die Jahre hinweg durfte ich bei der Synchronisation unzähliger toller Produktionen mitwirken. Diese Arbeit habe ich sehr lange sehr intensiv gemacht, und ich mache sie auch heute noch leidenschaftlich gern. Mir war aber klar, dass es zu riskant ist, alles auf eine Karte zu setzen. Auf Dauer musste ich mir ein zweites Standbein aufbauen, aber welches bloß?
Als ich den Bereich „Marketing, PR und Kommunikation“ entdeckt habe, hat sich für mich eine neue Welt eröffnet. Doch wie ich dazu kam, ist eine lange Geschichte. Eher Stoff für einen anderen Post …
ca Quan vaig començar a estudiar traducció, com la majoria de companyes de carrera (i dels pocs companys que teníem), estava convençuda que algun dia acabaria traduint una novel·la rere l'altra. Novel·les boníssimes, no cal dir-ho, d'aquelles que m'hauria agradat llegir igualment. Que de la traducció literària pràcticament no se'n pot viure, en aquell moment, no em preocupava gens ni mica.
Ara que miro enrere em sembla curiós veure quins camins tan diferents que vam acabar seguint. Ben poques de les que es van llicenciar amb mi s'han acabat dedicant a la traducció literària. Moltes es van decantar per un dels camps d'especialitat "clàssics", és a dir, o bé traducció jurídica, mèdica o tècnica. N'hi va haver algunes a qui al final això de traduir no les va convèncer i van decidir dedicar-se a una altra cosa. Des de mestra d'anglès a secretària amb idiomes, des de fisioterapeuta a naturòpata, hi ha una mica de tot. Un company meu va aconseguir fer realitat un somni d'infantesa i ara es dedica a traduir còmics conegudíssims. Una amiga va començar escrivint un blog i ara ja ha publicat unes quantes obres.
Jo vaig començar amb la traducció audiovisual una mica per casualitat. Les primeres pel·lícules que vaig traduir eren dolentíssimes i no es pot dir ni que arribessin a sèrie B. Tot i així, era una feina que m'agradava molt i em permetia ser molt creativa. Amb el temps en vaig anar aprenent cada vegada més i la qualitat de les pel·lícules que em donaven també va millorar. Al llarg dels anys he participat en el doblatge d'una pila de produccions fantàstiques. Si bé durant molt temps em vaig concentrar molt en la traducció audiovisual, sabia que a la llarga era arriscat apostar-ho tot a una sola carta i que m'havia de buscar una segona font d'ingressos. Però quina?
Quan vaig descobrir el camp del màrqueting, les relacions públiques i la comunicació, se'm va obrir un món que desconeixia. Com hi vaig arribar és una història una mica llarga. Val més que ho deixem per a un altre dia…
es Cuando empecé a estudiar traducción, como la mayoría de mis compañeras (y de los pocos compañeros que teníamos), estaba convencida de que algún día acabaría traduciendo una novela tras otra. Novelas buenísimas, evidentemente, de esas que me hubiera gustado leer igualmente. Que la traducción literaria prácticamente no da para vivir, en ese momento, no me preocupaba lo más mínimo.
Ahora que miro atrás me fascina constatar lo distintos que han sido nuestros caminos. Muy pocas de las que se licenciaron conmigo han acabado dedicándose a la traducción literaria. Muchas optaron por uno de los campos de especialidad "clásicos", a saber, la traducción jurídica, médica o técnica. A algunas esto de traducir no acabó de convencerlas y decidieron dedicarse a otra cosa. Desde profe de inglés a secretaria con idiomas, desde fisioterapeuta a naturópata, hay de todo. Un compañero mío logró cumplir un sueño de infancia y ahora se dedica a traducir cómics conocidísimos. Una amiga empezó escribiendo un blog y ahora ya lleva varias obras publicadas.
Yo empecé con la traducción audiovisual un poco por casualidad. Las primeras películas que traduje eran malísimas y no puede ni decirse que llegaran a ser de serie B. Sin embargo, era un trabajo con el que disfrutaba mucho y que me permitía ser muy creativa. Con el tiempo fui aprendiendo cada vez más y la calidad de las películas también mejoró. A lo largo de los años he participado en el doblaje de un montón de producciones fantásticas. Aunque durante mucho tiempo me concentré en la traducción audiovisual, siempre fui consciente de que era arriesgado apostarlo todo a una sola carta y de que tarde o temprano tendría que buscarme una segunda fuente de ingresos. Pero ¿cuál?
Cuando di con el campo del marketing, las relaciones públicas y la comunicación, descubrí un mundo que no conocía. Cómo llegué a él es una historia un poco larga. Mejor lo dejamos para otro día…