Eine Übersetzerin feiert Jubiläum

by Marta Pagans


wollen wir darauf anstossen.jpg

de Wie die Zeit vergeht!

Immer wieder habe ich als Kind diesen Ausdruck von Erwachsenen gehört. Erst jetzt verstehe ich ganz, was sie damals damit meinten.

Irgendwie rauschen an mir die Tage vorbei und dann die Wochen, Monate und Jahre, und auf einmal stelle ich verblüfft fest, ich lebe schon seit genau 15 Jahren in Deutschland!

Am 7. November 2002 kam ich einfach, um es auszuprobieren. Zugegeben, ich ging nur ein sehr kalkuliertes Risiko ein … Meine Kunden konnte ich von Deutschland aus genauso gut weiter betreuen. Meine schnuckelige Wohnung in der Nähe der Sagrada Familia hatte ich nicht gekündigt, sondern sicherheitshalber nur untervermietet. Wenn es mit der Selbständigkeit in Deutschland doch nicht klappte, hätte mein Freund vielleicht doch noch in Barcelona zu Ende studieren können.

An jenem grauen Nachmittag landete ich am Düsseldorfer Flughafen mit zwei Riesenkoffern und einem recht holprigen Deutsch und war fest entschlossen, in Deutschland glücklich zu werden.

Seitdem ist vieles passiert und die vielen Jahre sind im Nu vergangen. Es war nicht immer rosig und es gab immer wieder Wolken am Himmel (auch wortwörtliche). Ich habe aber in Deutschland Fuß gefasst, eine Familie gegründet, viele Freundschaften geschlossen, tolle Übersetzerkollegen kennengelernt und ausgezeichnete Kunden gefunden. Der Versuch ist mir gelungen und ich kann ohne zu zögern sagen, Deutschland ist jetzt mein Zuhause!

Feste muss man feiern, wie sie fallen, und deswegen stoße ich heute an. Auf weitere 15 Jahre. Vielen herzlichen Dank, dass Sie dabei waren und sind!

es ¡Cómo pasa el tiempo!

De pequeña cuántas veces se lo habré oído a la gente mayor sin acabar de entenderlos. Ahora sí los entendiendo. Perfectamente.

Ahora a mí los días se me van volando y las semanas y los meses y los años, y de repente un día me doy cuenta de que ya llevo 15 años viviendo en Alemania.

El día 7 de noviembre del 2002 vine a probarlo. Lo reconozco, con lo segurolas que soy, la verdad es que me había arriesgado lo mínimo. Desde Alemania podía seguir traduciendo igualmente. El pisito tan cuco que tenía al lado de Sagrada Familia lo había realquilado por si acaso. Y si la aventura alemana no me salía bien, mi pareja todavía podría intentar acabar la carrera en Barcelona.

Esa tarde gris y lluviosa aterricé en el aeropuerto de Düsseldorf cargada con dos maletas enormes, un nivel de alemán justito justito y muchísimas ganas de ser feliz en tierras germánicas.

Desde entonces ha llovido mucho (sobretodo literalmente) y los años han pasado en un suspiro. No, no siempre ha sido fácil y también ha habido momentos muy duros, pero al final el experimento ha valido la pena. En Alemania he formado una familia, he hecho muchos amigos, he conocido traductores excelentes y he encontrado clientes fantásticos. Ahora ya puedo decir que en este país he echado raíces.

En alemán dicen que las fiestas se tienen que celebrar el día en el que caen y por eso hoy quiero brindar. Por los próximos 15 años. ¡Muchas gracias por estar ahí!

ca Com passa el temps!

De petita quantes vegades no ho devia sentir a dir als grans sense acabar d'entendre'ls. Ara sí que els entenc. Perfectament.

A mi ara els dies em passen volant i les setmanes i els mesos i els anys, i de sobte un bon dia m'adono que ja fa 15 anys que visc a Alemanya.

El dia 7 de novembre del 2002 vaig venir a provar-ho. Ho reconec, prudent que soc, m'havia arriscat només el mínim. Des d'Alemanya podia continuar traduint igualment. El piset tan bufó que tenia al costat de Sagrada Família, l'havia deixat rellogat per si de cas. I si l'aventura alemanya no em provava, la meva parella potser encara podia acabar la carrera a Barcelona.

Aquella tarda grisa i plujosa vaig aterrar a l'aeroport de Düsseldorf carregada amb dues maletes immenses, un nivell d'alemany justet justet i moltíssimes ganes de ser feliç en terres germàniques.

Des d'aleshores ha plogut molt (sobretot literalment) i els anys han passat d'una volada. No, és clar que no ha estat sempre fàcil i hi ha hagut dies de tot, però al final l'experiment ha valgut la pena. A Alemanya hi he format una família, hi he fet molts amics, hi he conegut traductors excel·lents i hi he trobat clients fantàstics. Ara ja puc dir que en aquest país hi he fet arrels.

En alemany diuen que les festes s'han de celebrar el dia en què cauen i per això avui vull brindar. Pels propers 15 anys. Moltes gràcies per ser-hi!